Manifest dia de la dona- Escollim desafiar les desigualtats

El dia 8 de març no és un dia festiu, no és un dia de celebració,  és un dia per a la reivindicació, per a la reivindicació de la igualtat total dels drets de les dones. Un dia per recordar que cada dia, els 365 dies de l’any hem de seguir lluitant per nosaltres, per les que ja no hi són i per les dones del futur. Hi ha poc que celebrar i molt que reclamar, la lluita continua més viva que mai.

Tal dia com avui 149 persones, la majoria dones, van morir en un incendi en una fàbrica de Nova York. Aquell fet va revelar les condicions pèssimes en les que treballaven les dones, moltes d’elles immigrants i molt pobres. Avui les recordem i continuem la lluita, perquè falta molt per aconseguir la igualtat total de les dones.

No volem més dones mortes a mans d’un masclisme caduc i obsolet. No podem permetre seguir morint pel fet de ser dones.

No volem perdre la nostra feina o les nostres opcions d’ascens pel fet de quedar-nos embarassades o tenir fills. Volem més drets per a la conciliació laboral

Volem la igualtat salarial i les mateixes opcions de feina que els homes.

Volem anar maquillades, vestides com vulguem, ballar, sortir soles, sortir de nit i que ningú es cregui en el dret d’agredir-nos sexualment o matar-nos per ser dones.

Volem que les nostres nenes puguin imaginar i fer possible un món millor.

Volem que les nostres filles siguin el que vulguin ser, sense prejudicis establerts.

Volem ser lliures i ens volem vives.

Per tot això, i més,  cal continuar lluitant a primera fila per tal que no ens prenguin cap dret que altres dones han aconseguir per nosaltres: el dret a votar, el dret a avortar, el dret a dir NO, tants drets que últimament estan en entredit i que fan que no puguem baixar la guàrdia. Tots i totes som responsables en aquesta lluita, les dones i també els homes que volen una igualtat plena pels dos sexes. És una lluita conjunta, una lluita de tota la societat perquè ser dona no ha de ser cap condemna per a ninguna.

El partit dels socialistes és un partit feminista, un partit que defensa el dret a la igualtat de les dones. Un partit que aposta per l’agenda de la igualtat, com ha dit la ministra Calvo. Un partit que té dones en els òrgans de poder, que no les amaga si no que les fa visibles en llocs de presa de decisió. Cal recordar que les grans lleis d’Igualtat en aquest país sempre han arribat a mans de governs socialistes i no podem aturar-nos, cal mirar cap allí on estan els nous perills: les dones maltractades, les dones mortes a mans de les seves parelles no poden ser oblidades i no podem permetre que cada dia n’hi hagi una més. Cal acabar amb aquest masclisme de “la maté porque era mía”. Les dones no som propietat de ningú, no som cap joguina que si es trenca no passa res. Cada una de nosaltres és única i de vital importància, com ho és la vida mateixa. Aquesta lacra social que arrosseguem s’ha de topar amb tota una societat que unida condemna aquests actes i diu NO, de manera alta i clara, a cap dona morta més. Necessitem més homes feministes que ens acompanyin en aquesta lluita, perquè aquesta lluita és de tots, no tan sols de les dones i ens cal una educació amb feminisme. Aquest és el camí.

No hi ha d’haver sostres de vidre. Hem de ser el que vulguem ser i ho podem ser. Recordo quan vaig veure a Carme Chacón (et recordarem sempre, Carme) com a la primera dona ministra de defensa, dona i embarassada, dirigint un ministeri que es creien era exclusiu d’homes. Ho podem TOT, aquesta és i ha de ser la mentalitat del feminisme en el partit socialista.

Per acabar volia fer esment de la situació en què les dones hem patit aquesta pandèmia i el confinament, perquè la pandèmia ha posat en estat d’alarma algunes millores que s’haurien aconseguit en matèria d’igualtat de gènere arreu del món. La pandèmia ha reforçat les desigualtats i la vulnerabilitat de les dones perquè suportem una càrrega de treballs precaris i economia submergida, treball invisible: la cura dels nens, de la gent gran,de persones malaltes, de la llar; més càrrega i més estrés de treball per haver de combinar el teletreball amb la cura dels fills. Més vulnerabilitat i més precarietat per a les treballadores sexuals que s’han vist més estigmatitzades. La violència de gènere s’ha intensificat durant el confinament, més exposició a una convivència confinada amb els seus maltractadors.

Volem també, avui,  tenir un record per totes aquelles persones que ens han deixat pel camí i tampoc oblidar que la dreta més rancia ens culpabilitza per la manifestació del passat 8 de març com a element activador de la pandèmia.

Reivindiquem i lluitem com vulguem, des d’on vulguem, hi ha moltes maneres de fer-ho,  però lluitem perquè el nostre futur com a DONES està en joc. Ni un dret menys. Igualtat total de les dones ja!

Feminisme

Igualtat

Empoderament

Visibilitat

Reivindicació

LLuita

Drets

8M

Comissió Executiva PSC

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s